Andorra Desenvolupament i Inversió

Explica la llegenda que Carlemany va fundar Andorra l'any 805 en reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns.

Les primeres referències escrites de les valls d’Andorra daten del segle IX. Un precepte carolingi datat de l’any 843 i signat pel rei Carles el Calb mencionava l’atribució de les valls d’Andorra a Sunifred, comte d’Urgell. Al 988, Borrell II, compte de Barcelona i d’Urgell, va cedir Andorra a l’Església d’Urgell a canvi de les possessions dins del Comtat de la Cerdanya.

El bisbe d’Urgell esdevé així sobirà de les valls. També el Comtat d’Urgell va entrar en conflicte per reclamar aquests territoris. La disputa territorial va finalitzar el 1278 i el 1288 amb la signatura del primer i el segon pariatge, respectivament, entre els bisbe d’Urgell, Pere d’Urtx, i el comte de Foix i vescomte de Castellbò, Roger Bernat III. Aquestes sentències arbitrals van establir un condomini indivís de les valls amb igualtat de drets i atribucions entre els dos senyors (fixen els tributs a pagar pels andorrans i disposen de l’exercici de la justícia conjunta mitjançant els batlles, les obligacions militars dels andorrans envers tots dos senyors i el nomenament de notaris i veguers).

En definitiva, els pariatges van representar l’estatut bàsic d’Andorra i la garantia  de la seva independència durant més de 700 anys.

Els drets consenyorials del comte de Foix van passar per herència als reis de França i, posteriorment, al president de la República Francesa.

El 1419 es crea el Consell de la Terra, que es pot considerar com un dels parlaments més antics d’Europa i és l’origen de l’actual Consell General (parlament). Aquest òrgan estava integrat per dos o tres representants de cada parròquia, elegits anualment, que tenien per missió defensar els interessos locals i actuar de portaveus del poble andorrà.

El 1866 el bisbe Josep Caixal promulga la llei coneguda com a Nova Reforma, impulsada pels mateixos andorrans que, ratificada dos anys més tard pel copríncep francès Napoleó III, va permetre millorar el Govern i les institucions del país.

El Consell General aprova el 1978 la Memòria de reforma de les institucions, amb l’objectiu de modernitzar les estructures polítiques i socials del país per aconseguir un reconeixement internacional com un estat de dret. El 1981, amb la separació de poders, es va crear el Govern andorrà sota la denominació de Consell Executiu i la figura del cap de Govern.

El 1991 entra en vigor l’Acord d’Unió Duanera entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d’Andorra.

La gran transformació d’Andorra, però, va esdevenir el 14 de març de 1993 amb l’aprovació per referèndum de la Constitució, que converteix el Principat en un estat independent, de dret, democràtic i social. Amb la Carta Magna, el poble andorrà assumeix la sobirania i els coprínceps, de manera indivisa i conjunta, en són el cap d’Estat. A títol personal i exclusiu, aquest càrrec recau en el bisbe d’Urgell (actualment el Sr. Enric Vives i Sicília) i el president de la República Francesa (actualment el Sr. Nicolas Sarkozy). El mateix any, Andorra entra a formar part de les Nacions Unides.

El mateix any se signa l’Acord entre la Comunitat Europea i el Principat d’Andorra en matèria de fiscalitat dels rendiments a l’estalvi i també el de cooperació, arran dels qual les dues parts es comprometen a establir lligams estrets en àrees prioritàries i d’interès comú.